domingo, 29 de noviembre de 2009

Congelación de ovocitos

DOCUMENTO SOBRE
CONGELACIÓN
DE OVOCITOS PARA
LA REPRODUCCIÓN HUMANA
Elaborado por el Grupo de Opinión del
Observatori de Bioètica i Dret
Parc Científic de Barcelona
Barcelona, Abril de 2002
OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET
c/ de Baldiri Reixac, 4-6
Torre D, 4t
08028 Barcelona
Tel. / Fax: 93 403 45 46
e-mail: obd@pcb.ub.es
http://www.ub.es/fildt/bioetica.htm
Portada: Imagen cedida por el Dr. Mark Grossmann.
Centro Médico Teknon. Barcelona
Imprime: SIGNO Impressió Gràfica, sa
c/ Múrcia, 54d, Pol. Ind. Can Calderon - 08830 Sant Boi de Llobregat - Barcelona
Depósito Legal B - 8.683 - 2002
3
PRESENTACIÓN
El “Grupo de Opinión del Observatori de Bioètica i Dret”, con sede en el
Parc Científic de Barcelona, surgió para tratar de dar respuesta a la necesidad
de analizar científicamente, desde un punto de vista pluridisciplinar,
las implicaciones éticas, sociales y jurídicas de las biotecnologías, y para
proponer después actuaciones concretas.
La creación del Observatori de Bioètica i Dret se llevó a cabo con la intención
de participar en el diálogo universidad / sociedad, con la finalidad de
hacer oír su voz en el conjunto de la sociedad y, más específicamente, ante
los organismos públicos, administrativos o políticos que regulan y controlan
las actividades de investigación y la aplicación de las nuevas tecnologías.
Ello requiere también la voluntad de establecer relación con los medios
de comunicación, para mejorar la calidad de la información sobre estos
asuntos.
Esta voluntad divulgativa del Grupo se ha venido manifestando en la elaboración
de diversos documentos de opinión, cuyos contenidos han ido
reflejando el consenso establecido, tras un período de investigación, en un
tema de debate abierto. En este caso, el grupo ha analizado las cuestiones
referentes a la congelación de ovocitos para la reproducción humana.
En este tema, como suele suceder en bioética, se requiere una especial
disposición para el diálogo pluridisciplinar, que englobe los planteamientos
ético-filosóficos, los de la antropología cultural, los jurídicos y los socio-
sanitarios, y que se base en una fuerte base técnica y científica, aportada
por aquellas disciplinas cuyas nuevas posibilidades desencadenan el debate.
Por ello, el grupo ha sido coordinado por un médico especialista en reproducción
humana, el Dr. Josep Egozcue, y una jurista, la Dra. María Casado,
y ha contado con la aportación de los especialistas en biología celular
y embriología, en medicina, en filosofía, en antropología y en derecho que
se relacionan en el anexo.

5
PREÁMBULO
La congelación de gametos masculinos es habitual en las técnicas de
reproducción asistida, técnicas a las que recurren cada vez con mayor
frecuencia las parejas con problemas de fertilidad. La criopreservación de
espermatozoides es sencilla y la supervivencia poscongelación es, en general,
muy buena, por lo que en la actualidad el número de bancos de semen
es elevado.
En nuestra sociedad, no se han planteado problemas éticos relacionados
con la donación, el almacenamiento y el uso de espermatozoides congelados,
ni sobre la compensación que se ofrece a los donantes. En cambio, la
percepción respecto a la donación y congelación de ovocitos ha resultado
completamente distinta.
Por una parte la obtención de ovocitos es mucho más compleja que la
obtención de espermatozoides y, además, el procedimiento no está exento
de riesgos. Los problemas asociados a la donación de ovocitos, tales como
la compensación ofrecida a las donantes, o la necesidad de homogeneizar
la información que se suministre y de asegurar el consentimiento informado
ya fueron objeto de análisis de nuestro Documento sobre la Donación de
Ovocitos y en gran medida han sido asumidos por la sociedad y las
administraciones públicas.
Conviene señalar, por otra parte, que la congelación de ovocitos resultó
ser, en sus inicios, técnicamente más problemática de lo esperado. El ovocito
maduro se encuentra en una fase de la divisón celular en la que el aparato
microtubular que dirige el correcto reparto de los cromosomas a las células
hijas tras la fecundación está ya formado, y es muy sensible a los cambios
de temperatura. Por esta razón, los primeros intentos de congelación de
ovocitos resultaron fallidos, ya que la célula no sobrevivía a la congelación
o, en caso de hacerlo, se afectaba su aparato microtubular, dando lugar a la
formación de ovocitos cromosómicamente anormales.
Consecuentemente, en aquellos momentos la Ley 35/1988, de técnicas de
reproducción asistida, estableció una moratoria respecto a la congelación
de ovocitos en tanto no hubiera “suficientes garantías sobre la viabilidad
de los óvulos después de su descongelación”. La razón de ser de la restricción
prevista en la ley radicaba en la constatación científica de que en el momento
de su aprobación, hace catorce años, las técnicas de crioconservación
conocidas no garantizaban de manera suficiente la conservación de ovocitos
en condiciones optimas para su posterior fecundación.
6
El avance en las técnicas de crioconservación y su resultado positivo en
modelos animales ha permitido que en los últimos cinco años se haya podido
utilizar ovocitos congelados para la reproducción humana, con tasas de
supervivencia, de fecundación y de embarazo que se aproximan
progresivamente a las obtenidas con embriones congelados. Y, a pesar de
que la tasa de abortos es aún superior a la obtenida con otras técnicas de
reproducción asistida, ninguno de los más de cuarenta niños nacidos a partir
de ovocitos congelados ha presentado anomalías cromosómicas y todos
ellos han sido aparentemente normales. Por estas razones, lo que hasta ahora
se consideraba un método experimental se ha convertido ya, en algunos
centros, en una técnica de uso clínico. Ello hace que la cautela establecida
por la ley 35/1988 haya dejado de tener justificación científica.
Es preciso resaltar que la congelación de ovocitos tiene aplicaciones múltiples
y viene a resolver algunos de los problemas éticos y legales existentes:
Así, sería posible reducir el numero de embriones sobrantes que se generan
en los procesos de FIV, dado que sólo se fecundarían los ovocitos suficiente
para garantizar un número de embriones adecuado para su transferencia,
congelándose los ovocitos restantes. Esta posibilidad adquiere especial
relevancia en los casos de pacientes que generen embriones, con riesgo, no
donables a otras parejas (edad avanzada, portadores de enfermedades
infecciosas, etc.)
Mayor importancia reviste la conservación de ovocitos o de tejido ovárico
de aquellas mujeres que, debido a que han de ser sometidas a determinados
tratamientos médicos (radioterapia, quimioterapia, cirugía), a que pueden
sufrir una menopausia precoz, o bien por el legítimo deseo de posponer la
maternidad, prefirieren conservar ovocitos producidos en su período más
fértil para su utilización posterior, ya que los ovocitos obtenidos de una
mujer en su estadio de adulto joven permiten obtener tasas de fecundación
y de embarazo mucho más elevadas, al tiempo que reducen espectacularmente
las tasas de anomalías cromosómicas.
Además, en el caso de la donación de ovocitos, su congelación evitaría la
necesidad de adjudicación previa a una receptora, y permitiría la existencia
de bancos de ovocitos. También solucionaría problemas que, no por poco
frecuentes, carecen de importancia, como la imposibilidad del hombre de
aportar el semen el día de la extracción de los ovocitos. En la actualidad,
los ovocitos deben ser fecundados inmediatamente después de su obtención,
ya que sólo pueden congelarse los embriones.
Con este documento se pretende informar y abordar el problema desde
distintos punto de vista, con el fin de proporcionar argumentos y participar
7
en el debate generado sobre el uso y aplicación de las técnicas de
reproducción asistida y fomentar la necesaria actualización de una normativa
que, si bien fue pionera en su momento, presenta hoy las carencias y
contradicciones que el avance científico y el devenir social han ocasionado,
y que requieren su puesta al día.
Por ello el Grupo de Opinión del Observatori de Bioètica i Dret se propone
proporcionar criterios a la Administración y, dado que existen garantías
para su conservación, instar a las autoridades competentes para que procedan
a la autorización de la congelación de ovocitos para su uso en la fecundación
in vitro.
8
DECLARACIÓN
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Considerando que los problemas que generan las nuevas tecnologías
reproductivas sólo pueden afrontarse en el contexto de la discusión plural,
el encuentro entre especialistas de distintas disciplinas científicas y sociales
y un debate social profundo.
Considerando que uno de los fines de la actividad estatal es promover la
investigación científica, entendida como aquella que se realiza con una
metodología coherente y en busca de fines racionales, orientados a la mejora
de la calidad de vida del ser humano.
Considerando que la postura adoptada en su momento por la ley 35/1988
no es de prohibición, sino de establecer una moratoria cautelar sobre la
base de la necesidad de control de los riesgos técnicos.
Considerando que la crioconservación de ovocitos reduce las molestias
que implica para las mujeres participar en un proceso de reproducción
asistida o de donación de ovocitos, permite mantener las posibilidades de
reproducción a mujeres que se encuentran en situaciones especiales de
riesgo, y que contribuye a disminuir el problema de la existencia de
embriones sobrantes.
Considerando que los gobiernos deberían atender las recomendaciones de
las comisiones creadas de forma especifica para aportar criterios sobre
cuestiones debatidas y que la Comisión Nacional de Reproducción Humana
Asistida se pronunció a favor de valorar experimentalmente esta
posibilidad en su primer informe del año 1999.
Considerando que es necesario contribuir al debate social a fin de orientar
las políticas públicas.
Conscientes de que los criterios de actuación en Bioética deben ser revisados
periódicamente, en función del desarrollo de la ciencia.
El Grupo de Opinión del Observatori de Bioètica i Dret ha llegado a la
siguiente
9
CONCLUSIÓN
La crioconservación de ovocitos para su uso en procesos de reproducción
asistida debe ser permitida por la autoridad competente.
No existe para ello necesidad de modificar la ley, ya que bastaría con el
correspondiente desarrollo reglamentario para regular la autorización.
10
RELACIÓN DE MIEMBROS DEL GRUPO DE OPINIÓN DEL
“OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET” QUE HAN
ELABORADO ESTE DOCUMENTO
María Casado. Directora de l’Observatori de Bioètica i Dret i del Màster
de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
Josep Egozcue. Catedràtic de Biologia Cel•lular. Universitat Autònoma de
Barcelona. Assessor del Consell d’Europa i de la Comissió Europea.
Pilar Antón. Professora Titular d’Ètica i Legislació. Universitat de
Barcelona.
Pere Barri. Cap del Servei de medicina de la Reproducció. Departament
d’Obstetrícia i Ginecologia. Institut Universitari Dexeus de Barcelona.
Montse Boada. Coordinadora del Programa de Fecundació in vitro del
Servei de medicina de la Reproducció. Departament d’Obstetrícia i Ginecologia.
Institut Universitari Dexeus de Barcelona.
Irene Boiso. Biòloga. Servei de medicina de la Reproducció. Departament
d’Obstetrícia i Ginecologia. Institut Universitari Dexeus de Barcelona.
Lídia Buisan. Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet. Vicepresidenta de
l’ADB. Professora d’Ètica Mèdica. Universitat de Barcelona.
Maria Jesús Buxó. Catedràtica d’Antropologia Cultural. Universitat de
Barcelona.
Mirentxu Corcoy. Catedràtica de Dret Penal. Universitat de Barcelona.
Mark Grossmann. Centre Mèdic Teknon. Barcelona.
Florencia Luna. Directora del Área de Bioética de la Facultad
Latinoamericana de Ciencias Sociales de Buenos Aires.
Fernando Marina. Institut CEFER. Barcelona.
Simon Marina. Metge. Director de l’Institut CEFER. Barcelona.
Maria Jesús Montoro. Catedràtica de Dret Administratiu. Universitat de
Barcelona.
11
Albert Royes. Professor d’Ètica Mèdica. Facultat de Medicina. Universitat
de Barcelona.
Javier Sádaba. Catedràtic d’Ètica. Universitat Autònoma de Madrid.
Ana Sánchez. Professora Titular de Dret Constitucional. Universitat de
Barcelona.
Ramon Valls. Catedràtic d’Història de la Filosofia i Síndic de Greuges de
la Universitat de Barcelona.
Juan Antonio Vanrell. Catedràtic de Ginecologia de la Universitat de
Barcelona. Cap de Servei de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Anna Veiga. Directora del Servei de Biologia. Departament d’Obstetrícia
i Ginecologia. Institut Universitari Dexeus de Barcelona.

DOCUMENT SOBRE
LA CONGELACIÓ D’OÒCITS
PER A LA REPRODUCCIÓ
HUMANA
Elaborat pel Grup d´Opinió de
l´Observatori de Bioètica i Dret
Parc Científic de Barcelona
Barcelona, abril de 2002
OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET
c/ de Baldiri Reixac, 4-6
Torre D, 4t
08028 Barcelona
Tel. / Fax: 93 403 45 46
e-mail: obd@pcb.ub.es
http://www.ub.es/fildt/bioetica.htm

15
PRESENTACIÓ
El Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret, amb seu al Parc
Científic de Barcelona, va sorgir per tractar de donar resposta a la necessitat
d’analitzar científicament, i des d’un punt de vista pluridisciplinari,
les implicacions ètiques, socials i jurídiques de les biotecnologies i per
proposar després actuacions concretes.
La creació de l’Observatori de Bioètica i Dret es va dur a terme amb la
intenció de participar en el diàleg universitat-societat i amb la finalitat de
fer sentir la seva veu en el conjunt de la societat i, més específicament,
davant els organismes públics, administratius o polítics que regulen i controlen
les activitats d’investigació i l’aplicació de les noves tecnologies.
Això també requereix la voluntat d’establir relació amb els mitjans de comunicació
per millorar la qualitat de la informació sobre aquests assumptes.
Aquesta voluntat divulgadora del grup s’ha anat manifestant en l’elaboració
de diversos documents d’opinió, els continguts dels quals han anant
reflectint el consens establert, després d’un període d’investigació, en un
tema de debat obert. En aquest cas, el grup ha analitzat les qüestions referents
a la congelació d´oòcits per a la reproducció humana.
En aquest tema, com sol succeir en bioètica, es requereix una disposició
especial per al diàleg pluridisciplinari que englobi els plantejaments
eticofilosòfics, els de l’antropologia cultural, els jurídics i els sociosanitaris
i que es basi en una forta base tècnica i científica, aportada per aquelles
disciplines les noves possibilitats de les quals desencadenen el debat.
Per això, el grup ha estat coordinat per un metge especialista en reproducció
humana, el Dr. Josep Egozcue, i per una jurista, la Dra. María Casado,
i ha tingut l’aportació dels especialistes en biologia cel•lular i embriologia,
medicina, filosofia, antropologia i dret que s’esmenten a l’annex.

17
PREÀMBUL
La congelació d’espermatozoides és habitual en les tècniques de reproducció
assistida, a les quals recorren cada vegada més un major nombre de
parelles amb problemes de fertilitat. En general, la criopreservació de gàmetes
masculins és senzilla i la supervivència en la postcongelació és molt
bona, per la qual cosa actualment el nombre de bancs de semen és elevat.
En la nostra societat no s’han plantejat problemes ètics relacionats amb la
donació, l’emmagatzemament i l’ús d’espermatozoides congelats, ni amb
la compensació que s’ofereix als donants. En canvi, la percepció respecte
de la donació i la congelació d’oòcits ha estat molt diferent.
D’una banda, l’obtenció dels oòcits és molt més complexa que l’obtenció
d’espermatozoides i, alhora, el procediment no està exempt de riscos. Els
problemes associats a la donació d’oòcits, com ara la compensació oferta a
les donants, la necessitat d’homogeneïtzar la informació que se subministra
i el fet d’assegurar el consentiment informat, ja es van analitzar en el
Document sobre la donació d’oòcits i, en gran manera, la societat i les
administracions públiques els han assumit.
D’altra, convé remarcar que la congelació d’oòcits, al començament, va
resultar tècnicament més problemàtica del que s’esperava: l’oòcit madur
es troba en una fase de la divisió cel•lular en què l’aparell microtubular que
dirigeix el repartiment correcte dels cromosomes després de la fecundació
ja està format, i és molt sensible als canvis de temperatura. Per aquesta raó,
els primers intents de congelació d’oòcits van fracassar, ja que la
cèl•lula no sobrevivia a la congelació o, si sobrevivia, l’aparell microtubular
en resultava afectat de manera que generava oòcits cromosòmicament anormals.
Consegüentment, en aquell moment, la Llei 35/1988, de tècniques de reproducció
assistida, va establir una moratòria respecte a la congelació d’oòcits
fins que no hi hagués «garanties suficients sobre la viabilitat dels òvuls
després de la descongelació». El motiu d’aquesta restricció prevista en la
llei radicava en la constatació científica següent: en el moment de l’aprovació,
fa catorze anys, les tècniques de crioconservació conegudes no garantien
suficientment la conservació d’oòcits en condicions òptimes per a
la fecundació posterior.
L’avenç en les tècniques de crioconservació i el resultat positiu en models
animals han permès que, en els últims cinc anys, s’hagi pogut utilitzar oò18
cits congelats per a la reproducció humana, amb taxes de supervivència, de
fecundació i d’embaràs que s’aproximen progressivament a les obtingudes
amb embrions congelats. Malgrat que la taxa d’avortaments és encara superior
a l’obtinguda amb altres tècniques de reproducció assistida, cap dels
més de quaranta infants nascuts a partir d’oòcits congelats ha presentat
anomalies cromosòmiques, i tots han estat aparentment sans.
Per aquestes raons, el que fins ara es considerava un mètode experimental,
en alguns centres s’ha convertit en una tècnica d’ús clínic, cosa que fa que
la cautela establerta per la Llei 35/1988 ja no tingui justificació científica.
Cal destacar que la congelació d’oòcits i del teixit ovàric té aplicacions
diverses i que resol alguns problemes ètics i legals.
D’aquesta manera, seria possible reduir el nombre d’embrions sobrants
que es genera en els processos de fecundació in vitro (FIV), ja que només
es fecundaria un nombre d’oòcits suficient per garantir un nombre d’embrions
adequat per transferir-los, i es congelaria la resta d’oòcits. Aquesta
possibilitat adquireix una rellevància especial en els casos de pacients que
generen embrions amb risc, que no poden ser donats a altres parelles (edat
avançada, portadors de malalties infeccioses, etc.).
La conservació d’oòcits o de teixit ovàric és especialment important per a
aquelles dones que han de ser sotmeses a determinats tractaments mèdics
(radioteràpia, quimioteràpia, cirurgia), que poden sofrir una menopausa
precoç, o bé per a aquelles dones que tenen el desig legítim de posposar la
maternitat, de manera que prefereixen conservar oòcits produïts en el seu
període més fèrtil per utilitzar-los posteriorment, ja que els oòcits obtinguts
d’una dona en l’estadi d’adulta jove permeten obtenir taxes de fecundació
i d’embaràs molt més elevades, i alhora redueixen espectacularment
les taxes d’anomalies cromosòmiques.
A més, en el cas de la donació d’oòcits, la congelació evitaria la necessitat
d’adjudicar-los prèviament a una receptora i possibilitaria l’existència de
bancs d’oòcits. També solucionaria problemes prou importants, tot i ser
poc habituals com ara la impossibilitat de l’home d’aportar el semen el dia
de l’extracció dels oòcits. Avui dia, els oòcits s’han de fecundar immediatament
després d’obtenir-los, ja que només es poden congelar els embrions.
Amb aquest document es pretén informar i abordar el problema des de
diferents punts de vista, amb la finalitat de proporcionar arguments, participar
en el debat generat sobre l’ús i l’aplicació de les tècniques de reproducció
assistida i fomentar l’actualització normativa necessària perquè, si
bé la nostra legislació va ser pionera en el seu moment, actualment mani19
festa les mancances i les contradiccions que han ocasionat l’avenç científic
i l’esdevenir social i que requereixen una actualització.
Per això el Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret es proposa el
següent: proporcionar criteris a l’Administració i instar les autoritats competents
perquè permetin la congelació d’oòcits i de teixit ovàric per usarlos
en la fecundació in vitro, ja que existeixen prou garanties per
crioconservar-los.
20
DECLARACIÓ
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Considerant que els problemes que generen les noves tecnologies reproductives
només es poden afrontar en el context de la discussió plural, en la
trobada entre especialistes de diferents disciplines científiques i socials i
en un debat social profund.
Considerant que un dels objectius de l’activitat estatal és promoure la salut
i la investigació científica, entesa com aquella que es du a terme amb una
metodologia coherent i que busca finalitats racionals, orientades a millorar
la qualitat de vida de l’ésser humà.
Considerant que la postura adoptada per la Llei 35/1988 no és de prohibició,
sinó d’establir una moratòria cautelar sobre la base de la necessitat de
controlar els riscos tècnics.
Considerant que la crioconservació d’oòcits redueix les molèsties que provoca
per a les dones el fet de participar en un procés de reproducció assistida
o de donació d’oòcits, permet mantenir les possibilitats de reproducció
a dones en situacions especials de risc i ajuda a disminuir el problema de
l’existència d’embrions sobrants.
Considerant que els governs haurien d’atendre les recomanacions de les
comissions creades específicament per aportar criteris sobre qüestions debatudes
i que la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida ja
es va pronunciar a favor de valorar experimentalment aquesta possibilitat
en el seu primer informe de l’any 1999.
Considerant que és necessari contribuir al debat social per orientar les polítiques
públiques.
Conscients que els criteris d’actuació en Bioètica s’han de revisar
periòdicament segons el desenvolupament de la ciència.
El Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret ha arribat a la següent
21
CONCLUSIÓ
L’autoritat competent ha de permetre la crioconservació d’oòcits per usarlos
en processos de reproducció assistida.
Per fer-ho, no hi ha cap necessitat de modificar la llei, atès que n’hi hauria
prou amb el corresponent desenvolupament reglamentari per regular-ne
l’autorització.
22
RELACIÓ DE MEMBRES DEL GRUP D’OPINIÓ DE
L’OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET QUE HAN
ELABORAT AQUEST DOCUMENT
María Casado. Directora de l’Observatori de Bioètica i Dret i del Màster
de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
Josep Egozcue. Catedràtic de Biologia Cel•lular. Universitat Autònoma de
Barcelona. Assessor del Consell d’Europa i de la Comissió Europea.
Pilar Antón. Professora Titular d’Ètica i Legislació. Universitat de
Barcelona.
Pere Barri. Cap del Servei de medicina de la Reproducció. Departament
d’Obstetrícia i Ginecologia. Institut Universitari Dexeus de Barcelona.
Montse Boada. Coordinadora del Programa de Fecundació in vitro del
Servei de medicina de la Reproducció. Departament d’Obstetrícia i Ginecologia.
Institut Universitari Dexeus de Barcelona.
Irene Boiso. Biòloga. Servei de medicina de la Reproducció. Departament
d’Obstetrícia i Ginecologia. Institut Universitari Dexeus de Barcelona.
Lídia Buisan. Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet. Vicepresidenta de
l’ADB. Professora d’Ètica Mèdica. Universitat de Barcelona.
Maria Jesús Buxó. Catedràtica d’Antropologia Cultural. Universitat de
Barcelona.
Mirentxu Corcoy. Catedràtica de Dret Penal. Universitat de Barcelona.
Mark Grossmann. Centre Mèdic Teknon. Barcelona.
Florencia Luna. Directora del Área de Bioética de la Facultad
Latinoamericana de Ciencias Sociales de Buenos Aires.
Fernando Marina. Institut CEFER. Barcelona.
Simon Marina. Metge. Director de l’Institut CEFER. Barcelona.
Maria Jesús Montoro. Catedràtica de Dret Administratiu. Universitat de
Barcelona.
23
Albert Royes. Professor d’Ètica Mèdica. Facultat de Medicina. Universitat
de Barcelona.
Javier Sádaba. Catedràtic d’Ètica. Universitat Autònoma de Madrid.
Ana Sánchez. Professora Titular de Dret Constitucional. Universitat de
Barcelona.
Ramon Valls. Catedràtic d’Història de la Filosofia i Síndic de Greuges de
la Universitat de Barcelona.
Juan Antonio Vanrell. Catedràtic de Ginecologia de la Universitat de
Barcelona. Cap de Servei de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Anna Veiga. Directora del Servei de Biologia. Departament d’Obstetrícia
i Ginecologia. Institut Universitari Dexeus de Barcelona.

DOCUMENT ON
OOCYTE CRIOPRESERVATION
FOR HUMAN
REPRODUCTION
Preparedby the Opinion Group
of Bioethics and Law Observatory
Barcelona, April 2002
OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET
c/ de Baldiri Reixac, 4-6
Torre D, 4t
08028 Barcelona
Tel. / Fax: 93 403 45 46
e-mail: obd@pcb.ub.es
http://www.ub.es/fildt/bioetica.htm

27
INTRODUCTION
The Opinion Group Bioethics and Law Observatory, based at the Parc
Científic de Barcelona, was formed to study the ethical, social and legal
implications of new biotechnology techniques from a scientific and
multidisciplinary point of view, and to make specific proposals for legislative
action.
The Bioethics and Law Observatory itself was created with a view to
participating in the university-society dialogue and making its voice heard
in the wider society; more specifically its aim was to make submissions to
the public, administrative and political bodies which regulate and control
research and the application of new technologies. To achieve these aims it
is also necessary to maintain a fluid relationship with the media, so as to
improve the quality of information available.
Previously, the Group has published declarations reflecting the consensus
reached on issues of debate, after a preliminary period of research and
investigation. In this particular case, the group has studied the issue of
oocyte criopreservation for human reproduction. This is at present an area
of great scientific importance. It is also an issue which demands informed
social debate.
As tends to occur with issues in Bioethics, there is a great need for
multidisciplinary dialogue encompassing ethical, philosophical,
anthropological, legal, social and health aspects of the issue. In addition,
the debate needs to be solidly based on technical and scientific input from
the disciplines whose advances underlie the issue at hand.
Therefore, the group has been coordinated by a medical specialist in human
reproduction, Dr. Josep Egozcue, and by a jurist, Dr. María Casado, and
has received submissions from specialists in cell biology and embryology,
medicine, philosophy, anthropology and law, as acknowledged in the annex.

29
PREAMBLE
The freezing of spermatozoa is a standard technique in assisted reproduction.
It is increasingly common for couples with fertility problems to make use
of this type of technique. Cryopreservation of male gametes is a simple
process, and the post-freezing survival rate is generally high. As a result,
there now exist many semen banks.
In our society, no ethical issues have been raised in relation to the donation,
storage and use of spermatozoa, or the compensation paid to donors. For a
number of reasons, however, the attitude toward the donation and freezing
of oocytes is an entirely different matter.
To begin with, it is much more difficult to obtain oocytes than spermatozoa,
and the procedure involved is not free of risks. The problems associated
with oocyte donation include the question of donor compensation, the need
for homogeneity in the information provided about the process, and the
need to ensure informed consent. These issues were analysed in our Document
on Oocyte Donation and have largely been accepted by society and
by government bodies.
It should also be pointed out that oocyte freezing was initially found to be
more technically problematic than had been expected: a mature oocyte is
at a stage of cell division in which the microtubular structure involved in
the correct distribution of chromosomes after fertilization has already
developed, and this structure is highly sensitive to temperature changes.
The first attempts to freeze oocytes were unsuccessful: cells either did not
survive freezing or underwent alterations in the microtubular structure,
which in turn led to the formation of oocytes with chromosomal
abnormalities.
In light of these difficulties, Law 35/1988, concerning assisted reproduction
techniques, established a moratorium on oocyte freezing. The moratorium
reflected the view that there were not “sufficient guarantees with regard to
the viability of oocytes after thawing”. The scientific evidence available at
the time that the law was passed (fourteen years ago) indicated that known
cryopreservation techniques did not adequately guarantee that oocytes could
be preserved in optimal conditions for subsequent fertilization.
In the last five years, advances in cryopreservation techniques and positive
results obtained in animal testing have made it possible to use previously
frozen oocytes for human reproduction. Survival, fertilization and pregnancy
30
rates for this technique are gradually approaching those obtained with
previously frozen embryos. The rate of miscarriages is still higher than that
associated with other assisted reproduction techniques; however, none of
the more that forty children born as a result of the use of the technique have
shown any chromosomal abnormalities, and all of them are apparently
healthy.
As a result of these developments, what had been regarded as an experimental
method has become, in some centres, a technique for clinical use.
Accordingly, the cautious approach established by Law 35/1988 is no longer
scientifically justified.
It is important to note that freezing of oocytes and of ovarian tissue has
multiple applications, and that the technique helps resolve some existing
ethical and legal problems.
Application of the technique would make it possible, for instance, to reduce
the number of excess embryos generated in IVF processes. It would only
be necessary to fertilize enough oocytes to guarantee a sufficient number
of embryos for transfer: the remaining oocytes would be frozen. This
possibility is particularly significant in cases where patients generate
embryos with some risk factor, as a result of which these embryos cannot
be donated to other couples (e.g., advanced age and carriers of infectious
diseases).
More significant is the possibility of preserving oocytes or ovarian tissue
of women who require certain medical treatments (radiotherapy,
chemotherapy, surgery), those who may experience premature menopause,
or those who wish to postpone childbearing. Any of these circumstances
may lead women to choose to cryopreserve oocytes produced in their period
of maximum fertility for later use: oocytes obtained from adolescent or
young adult women are associated with very high fertility and pregnancy
rates, and a highly significant reduction in the rate of chromosomal
abnormalities.
Furthermore, in the case of oocyte donation, freezing would eliminate the
need for previous allocation to a recipient, and would make it possible to
create oocyte banks. The technique would also provide a solution for other
problems which although infrequent should not be disregarded. Currently,
for example, given that only embryos may be frozen, oocytes must be
fertilized immediately after they are obtained. Oocyte freezing would also
eliminate the problem that arises when men cannot provide semen on the
day that the ova are extracted.
31
By presenting information and various perspectives on the problem, this
document is intended to provide a basis for arguments and debate on the
use and application of assisted reproduction techniques. It is also intended
to highlight the need to update the relevant regulation: our legislation in
this area was pioneering when it was passed, but in light of scientific
advances and changes in society, shortcomings and contradictions have
emerged which must be rectified.
The Opinion Group of the Bioethics and Law Observatory proposes to
provide the Government with a set of criteria, and, given that there now
exist adequate guarantees for the cryopreservation of oocytes, calls on the
competent authorities to permit the freezing of oocytes and of ovarian tissue
for use in in vitro fertilization.
32
DECLARATION
REASONS FOR THE DECLARATION
The conclusion reached by the Opinion Group of the Bioethics and Law
Observatory reflects the following considerations:
Problems generated by new technologies must be dealt with in the context
of open discussion, encounters between specialists from different scientific
and social disciplines, and extensive social debate.
One of the goals of the activity of the state is to promote health and support
scientific research that is carried out on the basis of sound methodology
and in the pursuit of rational objectives which are aimed at improving quality
of life.
The position adopted when Law 35/1988 was passed was not one of
prohibition: a precautionary moratorium was established based on the need
to monitor technical risks.
For women involved in the process of assisted reproduction or oocyte
donation, cryopreservation reduces associated inconveniences. It also allows
women in situations of increased risk to maintain the possibility of
reproduction and helps reduce the problem of excess embryos.
Governments should consider the recommendations of committees set up
specifically to provide criteria concerning the questions under debate. They
should also bear in mind that, in its first report in 1999, the National
Committee on Human Assisted Reproduction adopted a position in favour
of the experimental assessment of the possibility of oocyte freezing.
A social debate is necessary in order to orient public policy, and this document
seeks to contribute to that debate.
Criteria in the field of bioethics must be periodically reviewed in light of
ongoing scientific developments.
33
CONCLUSION
Oocyte cryopreservation for use in assisted reproduction processes should
be permitted by the competent authority.
Modifications to the law are not necessary: regulations covering
authorisation of the process can be developed within the framework of
existing legislation.
34
MEMBERS OF THE OPINION GROUP OF
THE OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET
WHO HAVE DRAW UP THIS DOCUMENT
María Casado. Directora de l’Observatori de Bioètica i Dret i del Màster
de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
Josep Egozcue. Catedràtic de Biologia Cel•lular. Universitat Autònoma de
Barcelona. Assessor del Consell d’Europa i de la Comissió Europea.
Pilar Antón. Professora Titular d’Ètica i Legislació. Universitat de
Barcelona.
Pere Barri. Cap del Servei de medicina de la Reproducció. Departament
d’Obstetrícia i Ginecologia. Institut Universitari Dexeus de Barcelona.
Montse Boada. Coordinadora del Programa de Fecundació in vitro del
Servei de medicina de la Reproducció. Departament d’Obstetrícia i Ginecologia.
Institut Universitari Dexeus de Barcelona.
Irene Boiso. Biòloga. Servei de medicina de la Reproducció. Departament
d’Obstetrícia i Ginecologia. Institut Universitari Dexeus de Barcelona.
Lídia Buisan. Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet. Vicepresidenta de
l’ADB. Professora d’Ètica Mèdica. Universitat de Barcelona.
Maria Jesús Buxó. Catedràtica d’Antropologia Cultural. Universitat de
Barcelona.
Mirentxu Corcoy. Catedràtica de Dret Penal. Universitat de Barcelona.
Mark Grossmann. Centre Mèdic Teknon. Barcelona.
Florencia Luna. Directora del Área de Bioética de la Facultad
Latinoamericana de Ciencias Sociales de Buenos Aires.
Fernando Marina. Institut CEFER. Barcelona.
Simon Marina. Metge. Director de l’Institut CEFER. Barcelona.
Maria Jesús Montoro. Catedràtica de Dret Administratiu. Universitat de
Barcelona.
Albert Royes. Professor d’Ètica Mèdica. Facultat de Medicina. Universitat
de Barcelona.
Javier Sádaba. Catedràtic d’Ètica. Universitat Autònoma de Madrid.
Ana Sánchez. Professora Titular de Dret Constitucional. Universitat de
Barcelona.
Ramon Valls. Catedràtic d’Història de la Filosofia i Síndic de Greuges de
la Universitat de Barcelona.
Juan Antonio Vanrell. Catedràtic de Ginecologia de la Universitat de
Barcelona. Cap de Servei de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Anna Veiga. Directora del Servei de Biologia. Departament d’Obstetrícia
i Ginecologia. Institut Universitari Dexeus de Barcelona.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada