lunes, 23 de noviembre de 2009

Células troncales

1
DOCUMENTO SOBRE
CÉLULAS MADRE
EMBRIONARIAS
Elaborado por el Grupo de Opinión del
Observatori de Bioètica i Dret
Parc Científic de Barcelona
Barcelona, Diciembre de 2001
OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET
C/ Baldiri Reixac, 4-6
Torre D, 4t
08028 - Barcelona
Tel./Fax: 93 403 45 46
e-mail: obd@pcb.ub.es
http://www.ub.es/fildt/bioetica.htm
http://www.bioeticayderecho.ub.es
http://www.bioeticayderecho.com
DOCUMENTO SOBRE
Portada: Imatge cedida pel Servei de Medicina de la Reproducció
del Departament d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Institut
Universitari Dexeus de Barcelona
Imprime: Signo Impressió Gràfica, s.a.
C. Múrcia, 54 d, Pol. Ind. Can Calderon
08830 Sant Boi de Llobregat - Barcelona
Depósito Legal B- 45.442-2001
3
PRESENTACIÓN
El “Grupo de Opinión del Observatori de Bioètica i Dret”, con sede en el
Parc Científic de Barcelona, surgió para tratar de dar respuesta a la necesidad
de analizar científicamente y desde un punto de vista pluridisciplinar,
las implicaciones éticas, sociales y jurídicas de las biotecnologías, y para
proponer después actuaciones concretas.
La creación del Observatori de Bioètica i Dret se llevó a cabo con la intención
de participar en el diálogo universidad/sociedad, y con la finalidad
de hacer oír su voz en el conjunto de la sociedad y, más específicamente,
ante los organismos públicos, administrativos o políticos que regulan y
controlan las actividades de investigación y la aplicación de las nuevas
tecnologías. Ello requiere también la voluntad de establecer relación con
los medios de comunicación, para mejorar la calidad de la información
sobre estos asuntos.
En anteriores ocasiones esta voluntad divulgativa del Grupo se ha venido
manifestando en la elaboración de diversos documentos de opinión, cuyos
contenidos han ido reflejando el consenso establecido, tras un período de investigación,
en un tema de debate abierto. En este caso, el grupo ha analizado
las cuestiones referentes a la obtención y utilización de células embrionarias,
llamadas células stem, células madre o células troncales, tema de extraordinaria
importancia científica en el momento actual, que suscita reacciones encontradas,
de gran carga ideológica, y ante el cual se requiere un debate social
informado, que permita establecer el suficiente consenso para que se pueda
dar lugar a la correspondiente normativa jurídica.
En este tema, como suele suceder en bioética, se requiere una especial
disposición para el diálogo pluridisciplinar, que englobe los planteamientos
ético-filosóficos, los de la antropología cultural, los jurídicos y los socio-
sanitarios, y que se apoye en una fuerte base técnica y científica, aportada
por aquellas disciplinas cuyas nuevas posibilidades desencadenan el
debate.
Por ello, el grupo ha sido coordinado por un médico especialista en reproducción
humana, el Dr. Josep Egozcue, y una jurista, la Dra. María Casado,
y ha contado con la aportación de los especialistas en biología celular
y embriología, en medicina, en filosofía, en antropología y en derecho que
se relacionan en el anexo.

5
PREÁMBULO
Recientemente se ha convertido en realidad lo que parecía solamente una
sospecha: el proceso embrionario puede ser no sólo un paso hacia la reproducción,
sino también fuente de vida para los ya vivientes puesto que las
células totipotentes de la masa celular interna del embrión en fase de
blastocisto posibilitarán la regeneración de tejidos, lo que hace patente la
importancia del uso, investigación y experimentación con embriones, y enfrenta
a problemas morales y jurídicos de importancia.
Así, si de la utilización de la vida celular contenida en el embrión se pueden
derivar bienes, tanto la ética (que busca la felicidad de las personas, si
no se trata de morales lastradas por componentes que no pertenece al reino
de los humanos) como el derecho (que debe regular sobre los problemas
reales que se plantean a la sociedad) deben ocuparse de estas cuestiones,
proponiendo pautas de conducta asumibles por la mayoría de los ciudadanos
y respetuosas con las minorías, que se materialicen en el respeto a los
Derechos Humanos reconocidos.
En la actualidad, las investigaciones sobre el uso de células madre
embrionarias para producir distintos tipos de tejidos o incluso órganos simples
constituye la más firme promesa para la medicina del futuro. Estas
células indiferenciadas y totipotentes pueden, en las condiciones adecuadas,
convertirse en cualquier tipo de tejido, por lo que es previsible que, en
un horizonte no muy lejano, se puedan obtener, p. ej., neuronas para tratar
enfermedades neurodegenerativas, como la enfermedad de Alzheimer o la
de Parkinson, obtener islotes pancreáticos para tratar la diabetes, o reparar
las regiones del corazón necrosadas por un infarto de miocardio. Además,
se trata de células que admiten con facilidad la incorporación de genes
foráneos, lo que las convierte en un vehículo idóneo para la terapia génica
paliativa, utilizando células madre transformadas.
Para la producción de células madre embrionarias es necesario obtener
embriones in vitro, mediante fecundación de un óvulo por un espermatozoide
(embriones gaméticos), cultivar el embrión hasta la fase de blastocisto
(día cinco posfecundación), separar las células madre contenidas en la masa
celular interna y cultivarlas hasta obtener células madre.
Existe también la posibilidad de obtener células troncales de tejidos fetales
o adultos. Aunque esta posibilidad está siendo investigada, las células fetales
6
o adultas poseen una menor capacidad de diferenciación que las células
embrionarias, lo que dificulta su transformación en otros tejidos.
En ambos casos, las células madre, una vez diferenciadas, son células extrañas
al individuo, por lo que provocarán los mismos problemas que cualquier
alotrasplante. Para solucionar este problema, se están explorando dos
vías, consistentes en utilizar células del propio individuo, y generar así un
autotrasplante. La primera de ellas consiste en biopsiar dos células de cada
embrión que se vaya a transferir. De esta forma, cada individuo podría disponer
de su propia línea de células madre. La segunda vía, que se halla en
las primeras fases de experimentación, consiste en utilizar las técnicas de
trasplante nuclear para introducir el núcleo de una célula somática en un
ovocito al que se ha extraído el material genético. Hasta aquí, el proceso es
idéntico al que se utiliza para la clonación. Pero, en este caso, el embrión
tan sólo se deja desarrollar hasta la fase de blastocisto, y en este momento
se obtienen las células madre de su masa celular interna.
Hasta ahora, nadie ha conseguido que una célula somática humana introducida
en un ovocito se desarrollase hasta la fase de blastocisto. Pero esta
posibilidad merece ser investigada, ya que constituye la base para la obtención
de embriones somáticos que podrán ser utilizados, también, para la
obtención de células madre.
A pesar de los problemas técnicos que plantean en la actualidad las técnicas
de transferencia nuclear, la obtención de blastocistos ha de ser, forzosamente,
más sencilla que el nacimiento de un individuo clónico. De esta
forma, el futuro receptor del trasplante se convierte en su propio donante.
No debe alarmar que, dada la escasez de ovocitos humanos, se lleven a cabo
experimentos para determinar si ovocitos de otras especies pueden mantener
el desarrollo de una célula somática humana hasta la fase de blastocisto,
ya que no estamos refiréndonos a usos reproductivos.
El uso de embriones gaméticos o somáticos para la obtención de líneas de
células madre ha dado también lugar a pródigos debates. En la actualidad,
el uso de estas técnicas no está prohibido en muchos países, como los E.U.A.
(con fondos no federales) Suecia o Israel. Estos países son los proveedores
de células madre para investigadores de otras nacionalidades donde la
clonación terapéutica no está permitida, y la situación creada ha provocado
ya los primeros casos de migración de científicos a países donde la investigación
con células madre está autorizada
7
Este documento aspira, -como los anteriormente elaborados-, a aportar información
y puntos de vista distintos, tanto para participar en el debate
público sobre la cuestión como para proporcionar pautas a la administración
y al legislador con vistas a una posible modificación de la normativa
existente en nuestro país, tratando de encontrar un consenso para las cuestiones
concretas que tranquilice a los ciudadanos y, a la vez, haga funcionar
el orden científico e industrial. Preconizamos un planteamiento que busque
pautas de conducta asumibles, tomando siempre como punto de partida los
hechos demostrados científicamente, y como marco para el establecimiento
de lo que es o no es aceptable el referente que proporcionan los Derechos
Humanos. Se trata, pues, de seguir una vía de carácter cultural y social que
se apoya en la construcción de los valores morales y culturales, y su plasmación
en normas.
Con esta propuesta se pretende completar lo establecido en nuestro “Documento
sobre investigación con embriones”, considerando que ha llegado el
momento de instar a los poderes públicos a que se autorice la obtención de
células madre embrionarias. Ha transcurrido suficiente tiempo y se ha ido
sedimentando la discusión, de forma que es ya hora de hacer propuestas
precisas que permitan actualizar la legislación de acuerdo con la evolución
científica y el sentir social, encaminándola a promover los fines de mejorar
la salud e incentivar la investigación, que la Constitución y las declaraciones
internacionales protegen.
Una vez mas consideramos que la normativa que se establezca en estos
campos debe de estar imbuida de la idea de provisionalidad, ya que el ritmo
de los descubrimientos científicos y el de la reflexión y la regulación son
necesariamente distintos. Es preciso que el consenso normativo se establezca
a partir de los datos empíricos y en el marco de lo establecido por los
derechos reconocidos; la distancia entre la valoración y la actuación real de
la sociedad y las normas no debe ser tan grande que convierta a éstas en
colecciones de buenos deseos.
Como es sabido, en nuestro país existen no sólo normas jurídicas directamente
aplicables (leyes 35/1988, de 22 de noviembre, de técnicas de reproducción
asistida y 42/1988, de 28 de diciembre, de donación y utilización
de embriones y fetos humanos o de sus células tejidos u órganos, y el Convenio
de Derechos Humanos y Biomedicina, propugnado por el Consejo de
Europa, cuyo instrumento de ratificación por nuestro país se publicó en el
BOE de 20.X.99), sino también dos importantes sentencias del Tribunal
Constitucional (STC 212/96 y STC 116/99)
8
Esta regulación puede servir de punto de partida. Pero el presente documento
propugna su modificación, en tanto que estima que debe ser admitida
la obtención de células madre embrionarias con fines terapéuticos y de
investigación siempre que se apruebe por una comisión ad hoc y se cuente
con el requisito, previo en todos los casos pero no suficiente, de disponer de
la conformidad de los donantes de los gametos o de los embriones.
En estos casos, los comités que evalúen los protocolos para la obtención de
células madres embrionarias deben ser los que determinen la idoneidad de
la propuesta. Dichos comités deberán ser plurales, integrados
multidisciplinariamente, conformados por personas idóneas para decidir
sobre la coherencia de la investigación y su proporcionalidad, y con capacidad
para buscar fórmulas de consenso real, no meras yuxtaposiciones de
posiciones diversas. Conviene tener presente que, al regular estos procesos,
pueden entrar en juego órdenes normativos diversos, con sus correspondientes
sanciones: dentro de las jurídicas, desde las administrativas a las
civiles y penales; pero también las deontológicas y las de la buena práctica
profesional, que pueden entrar a formar parte del continuo de medidas de
control.
Este grupo de opinión del Observatori de Bioètica i Dret trata de partir en
sus propuestas, no del miedo sino de la libertad, estableciendo luego las
condiciones de su ejercicio y los límites, si es necesario. Y propugna que es
posible establecer acuerdos respecto a lo que hay que hacer en determinadas
circunstancias, aunque se difiera en las razones para ello. Sólo en la
consideración que, desde principios distintos se puede convenir en las mismas
pautas, concretas y revisables, se puede ir avanzando en el tratamiento
y la resolución de los problemas bioéticos.
9
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Considerando que los problemas que se derivan de la investigación y utilización
de embriones humanos sólo pueden afrontarse en el contexto de la
discusión plural y mediante el encuentro entre especialistas de distintas disciplinas
científicas y sociales, de forma que pueda generarse un debate social
informado
Considerando que la tutela y la protección de la salud y la promoción de la
investigación científica, en beneficio del interés general, constituyen importantes
fines de la actividad estatal.
Considerando que las células madre totipotentes obtenidas de embriones
tienen un gran potencial terapéutico ya probado y del que carecen las células
madre fetales y adultas.
Considerando que no se encuentran objeciones razonables a la utilización
de embriones preexistentes o a la creación de embriones somáticos o
gaméticos con el fin de obtener líneas de células madre totipotentes.
Considerando que ha llegado el momento en que, desde la serenidad, se
analicen racionalmente los beneficios, los riesgos y los reparos respecto de
las técnicas de obtención de células madre embrionarias.
Considerando que frecuentemente se constata la existencia de una doble
moral en ciertos países desarrollados donde se prohíbe la clonación terapéutica
a la vez que se autoriza, e incluso subvenciona, la investigación con
líneas celulares obtenidas de embriones humanos conseguidos mediante la
importación de otros países.
Considerando que es necesario contribuir al debate social a fin de elaborar
propuestas que orienten la política legislativa del Estado .
Conscientes de que los criterios de actuación en Bioética deben ser revisados
periódicamente, en función del desarrollo de las ciencias.
El “Grupo de Opinión del Observatori de Bioética i Dret” ha llegado a llegado
a las siguientes:
10
CONCLUSIONES
I
Es aceptable el uso de células madre obtenidas de embriones humanos con
fines terapéuticos y de investigación, siempre que se cuente con el consentimiento
informado de los donantes, en los siguientes casos:
1. A partir de embriones sobrantes donados para la investigación.
Se trata de embriones sobrantes cuyos progenitores han decidido donarlos
para la investigación mediante consentimiento informado.
2. A partir de embriones creados in vitro y no transferibles.
Se trata de embriones, normales o no, que se han considerado por diversas
razones no tranferibles.
3. A partir de embriones congelados que han sobrepasado el límite legal
de crioconservación.
Se trata de embriones creados con finalidades reproductivas, pero que al
sobrepasar el límite legal de criopreservación han dejado de ser considerados
viables jurídicamente y pueden utilizarse para la investigación, a menos
que los progenitores hayan explicitado su oposición a este destino.
4. A partir de embriones somáticos.
Son embriones producidos por técnicas de transferencia nuclear. Pueden
obtenerse a partir de células somáticas, reprogramadas o no. En caso de
utilizar células reprogramadas o células madre de personas ya nacidas, estas
células no serían inmunogénicas para el receptor, aunque podrían también
emplearse en un contexto más general. En caso de que ello sea técnicamente
posible, debería autorizarse el uso de ovocitos de otras especies para
mantener el desarrollo de las células somáticas hasta la fase de blastocisto.
5. A partir de embriones gaméticos creados con esta finalidad.
Se trata de embriones creados para la producción de células madre utilizando
gametos humanos.
11
II
La creación de embriones para la obtención de células madre se considerará
recomendable si no es posible utilizar embriones sobrantes donados para
la investigación o en los otros supuestos antes considerados.
La obtención de células madre embrionarias se considerará recomendable
en tanto no se demuestre que pueden obtenerse resultados idénticos en todos
los aspectos con células madre fetales o adultas.
Por ello es necesario potenciar la investigación en todos estos campos tanto
con financiación pública como privada pues de otra manera los beneficios
quedarían en manos de empresas privadas.
La investigación con embriones será evaluada, regulada, aprobada y controlada
por la autoridad competente. La actuación de esta autoridad supondrá
valorar los proyectos de investigación que impliquen la utilización de
embriones.
12
RELACION DE MIEMBROS DEL GRUPO DE OPINION
DEL “OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET”
QUE HAN ELABORADO ESTE DOCUMENTO
Dra. María Casado. Profesora Titular de Filosofia del Derecho. Directora
del Observatori de Bioètica i Dret y del Máster de Bioética y Derecho.
Universitat de Barcelona.
Josep Egozcue. Catedrático de Biologia Celular. Asesor del Consejo de
Europa y de las Comisiones Europeas. Universitat Autònoma de Barcelona.
Pilar Antón. Profesora Titular de Ética y Legislación. Universitat de Barcelona.
Lydia Buisan Espeleta. Hospital de la Cruz Roja de Hospitalet.
Vicepresidenta de la ABD. Profesora de Ética Médica. Universitat de Barcelona.
Mª Jesús Buxó i Rey. Catedrática de Antropología Cultural. Universitat De
Barcelona.
Mirentxu Corcoy. Catedrática de Derecho Penal. Universitat de Barcelona.
Roser González Duarte. Catedrática de Genética. Universitat de Barcelona.
Mark Grossmann. Centro Médico Teknon. Barcelona.
Juan Carlos Ispizua. Professor, Gene Expression Laboratory, Salk Institute,
La Jolla, USA.
Josep Mª Calafell. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
Rosina Malagrida. Química. Responsable de comunicación científica. Parc
Científic de Barcelona.
Fernando Marina. Institut Cefer. Barcelona.
Mª Jesús Montoro. Catedrática de Derecho Administrativo. Universitat de
Barcelona.
13
Encarna Roca. Catedrática de Derecho Civil. Universitat de Barcelona.
Albert Royes. Profesor de Ética Médica, Facultad de Medicina. Universitat
de Barcelona.
Ana Rubio. Profesora Titular de Filosofia del Derecho. Universidad de
Granada.
Javier Sábada. Catedrático de Ética. Universidad Autónoma de Madrid.
Ana Sánchez Urrutia. Profesora Titular de Derecho Constitucional.
Universitat de Barcelona.
Josep Santaló. Profesor Titular de Biología de la Reproducción, Departament
de Biologia Cel•lular. Universitat Autònoma de Barcelona.
Carlos Simón. Director de Investigación del Instituto Valenciano de Infertilidad.
Valencia.
Ramón Valls. Catedrático de Historia de la Filosofia y Síndic de Greuges.
Universitat de Barcelona.
Anna Veiga. Directora del Servei de Biologia, Departament de Ginecología,
Institut Universitari Dexeus. Barcelona.
José Luis Velázquez. Profesor Titular de Ética. Universidad Autónoma de
Madrid.
Francesca Vidal. Profesora Titular de Biología de la Reproducción.
Departament de Biologia Cel•lular. Universitat Autònoma de Barcelona.
Carmina Virgili. Catedrática de Geología. Universitat de Barcelona.
Si desea adherirse a este Documento,
puede enviar un e-mail a:
obd@pcb.ub.es

DOCUMENT SOBRE
CÈL•LULES MARE
EMBRIONÀRIES
Elaborat pel Grup d’Opinió de
l’Observatori de Bioètica i Dret
Parc Científic de Barcelona
Barcelona, desembre de 2001
OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET
C/ Baldiri Reixac, 4-6
Torre D, 4t
08028 - Barcelona
Tel./Fax: 93 403 45 46
e-mail: obd@pcb.ub.es
http://www.ub.es/fildt/bioetica.htm
http://www.bioeticayderecho.ub.es
http://www.bioeticayderecho.com

17
PRESENTACIÓ
El Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret, amb seu al Parc
Científic de Barcelona, va sorgir per tractar de donar resposta a la necessitat
d’analitzar científicament, i des d’un punt de vista pluridisciplinari, les
implicacions ètiques, socials i jurídiques de les biotecnologies i per proposar
després actuacions concretes.
La creació de l’Observatori de Bioètica i Dret es va dur a terme amb la
intenció de participar en el diàleg universitat-societat i amb la finalitat de
fer sentir la seva veu en el conjunt de la societat i, més específicament,
davant els organismes públics, administratius o polítics que regulen i controlen
les activitats d’investigació i l’aplicació de les noves tecnologies.
Això també requereix la voluntat d’establir relació amb els mitjans de
comunicació per millorar la qualitat de la informació sobre aquests
assumptes.
En ocasions anteriors, aquesta voluntat divulgadora del grup s’ha anat
manifestant en l’elaboració de diversos documents d’opinió, els continguts
dels quals han anant reflectint el consens establert, després d’un període
d’investigació, en un tema de debat obert. En aquest cas, el grup ha analitzat
les qüestions referents a l’obtenció i utilització de cèl•lules embrionàries,
anomenades cèl•lules stem, cèl•lules mare o cèl•lules troncals, un tema d’una
importància científica extraordinària en el moment actual que suscita
reaccions oposades, d’una gran càrrega ideològica, i davant el qual es
requereix un debat social informat que permeti establir el consens suficient
perquè es pugui donar lloc a la normativa jurídica corresponent.
En aquest tema, com sol succeir en bioètica, es requereix una disposició
especial per al diàleg pluridisciplinari que englobi els plantejaments
etico-filosòfics, els de l’antropologia cultural, els jurídics i els sociosanitaris
i que es basi en una forta base tècnica i científica, aportada
per aquelles disciplines les noves possibilitats de les quals desencadenen
el debat.
Per això, el grup ha estat coordinat per un metge especialista en reproducció
humana, el Dr. Josep Egozcue, i per una jurista, la Dra. María Casado, i ha
tingut l’aportació dels especialistes en biologia cel•lular i embriologia, en
medicina, en filosofia, en antropologia i en dret que s’esmenten a l’annex.

19
PREÀMBUL
Recentment, el que semblava només una sospita s’ha convertit en realitat:
el procés embrionari pot ser no solament un pas cap a la reproducció sinó
també una font de vida per als ja vivents, ja que les cèl•lules totipotents de
la massa cel•lular interna de l’embrió en fase de blastocist possibilitaran la
regeneració de teixits. Això fa patent la importància de l’ús, de la investigació
i de l’experimentació amb embrions i fa afrontar problemes morals i jurídics
d’importància.
Així, si es poden derivar béns de la utilització de la vida cel•lular continguda
a l’embrió, tant l’ètica (que busca la felicitat de les persones, si no es tracta
de morals llastades per components que no pertanyen al regne dels humans)
com el dret (que ha de regular sobre els problemes reals que es plantegen a
la societat) s’han d’ocupar d’aquestes qüestions proposant pautes de conducta
assumibles per a la majoria dels ciutadans i respectuoses envers les
minories, que es materialitzin en el respecte als drets humans reconeguts.
Actualment, les investigacions sobre l’ús de cèl•lules mare embrionàries
per produir diferents tipus de teixits o fins i tot òrgans simples constitueixen
la promesa més ferma per a la medicina del futur. Aquestes cèl•lules
indiferenciades i totipotents poden, en les condicions adequades, convertirse
en qualsevol tipus de teixit, per la qual cosa és previsible que, en un
horitzó no gaire llunyà, es puguin obtenir, per exemple, neurones per tractar
malalties neurodegeneratives, com ara la malaltia d’Alzheimer o la de
Parkinson, obtenir illots pancreàtics per tractar la diabetis o reparar les regions
del cor necrosades per un infart de miocardi. A més a més, es tracta de
cèl•lules que admeten amb facilitat la incorporació de gens forans, la qual
cosa les converteix en un vehicle idoni per a la teràpia gènica pal•liativa,
utilitzant cèl•lules mare transformades.
Per a la producció de cèl•lules mare embrionàries cal obtenir embrions in
vitro, mitjançant la fecundació d’un òvul per un espermatozoide (embrions
gamètics), cultivar l’embrió fins a la fase de blastocist (cinquè dia després
de la fecundació), separar les cèl•lules mare contingudes a la massa cel•lular
interna i cultivar-les fins a obtenir cèl•lules mare.
També hi ha la possibilitat d’obtenir cèl•lules troncals de teixits fetals o
adults. Tot i que aquesta possibilitat s’està investigant, les cèl•lules fetals o
adultes tenen menys capacitat de diferenciació que les cèl•lules embrionàries,
la qual cosa en dificulta la transformació en altres teixits.
20
En ambdós casos, les cèl•lules mare, un cop diferenciades, són cèl•lules
estranyes a l’individu, per la qual cosa provocaran els mateixos problemes
que qualsevol al•lotrasplantació. Per solucionar aquest problema, s’estan
explorant dues vies, consistents a utilitzar cèl•lules del mateix individu, i
generar així un autotrasplantament. La primera d’aquestes vies consisteix a
fer una biòpsia a dues cèl•lules de cada embrió que s’hagi de transferir.
D’aquesta manera, cada individu podria disposar de la seva pròpia línia de
cèl•lules mare. La segona via, que es troba en les primeres fases
d’experimentació, consisteix a utilitzar les tècniques de trasplantament nuclear
per introduir el nucli d’una cèl•lula somàtica en un oòcit al qual s’ha
extret el material genètic. Fins aquí, el procés és idèntic al que s’utilitza per
al clonatge. Però, en aquest cas, l’embrió tan sols es deixa desenvolupar
fins a la fase de blastocist, i en aquest moment s’obtenen les cèl•lules mare
de la seva massa cel•lular interna.
Fins ara, ningú no ha aconseguit que una cèl•lula somàtica humana introduïda
en un oòcit es desenvolupi fins a la fase de blastocist. Però aquesta possibilitat
mereix ser investigada, ja que constitueix la base per a l’obtenció d’embrions
somàtics que podran ser utilitzats, també, per a l’obtenció de cèl•lules mare.
Malgrat els problemes tècnics que plantegen actualment les tècniques de
transferència nuclear, l’obtenció de blastocists ha de ser, forçosament, més
senzilla que el naixement d’un individu clonal. D’aquesta manera, el futur
receptor del trasplantament es converteix en el seu propi donant. No ens ha
d’alarmar que, atesa l’escassetat d’oòcits humans, es duguin a terme
experiments per determinar si oòcits d’altres espècies poden mantenir el
desenvolupament d’una cèl•lula somàtica humana fins a la fase de blastocist,
ja que no ens referim a usos reproductius.
L’ús d’embrions gamètics o somàtics per a l’obtenció de línies de cèl•lules
mare també ha donat lloc a debats pròdigs. Actualment, l’ús d’aquestes
tècniques no està prohibit en molts països, com ara els Estats Units (amb
fons no federals), Suècia o Israel. Aquests països són els proveïdors de
cèl•lules mare per a investigadors d’altres nacionalitats on el clonatge
terapèutic no està permès, i la situació creada ja ha provocat els primers
casos de migració de científics a països on la investigació amb cèl•lules
mare està autoritzada.
Aquest document aspira —com els elaborats anteriorment— a aportar
informació i punts de vista diferents, tant per participar en el debat públic
sobre la qüestió com per proporcionar pautes a l’administració i al legisla21
dor amb vista a una possible modificació de la normativa existent al nostre
país, tractant de trobar un consens per a les qüestions concretes que
tranquil•litzi els ciutadans i, a la vegada, faci funcionar l’ordre científic i
industrial. Preconitzem un plantejament que busqui pautes de conducta
assumibles prenent sempre com a punt de partida els fets demostrats
científicament, i com a marc per a l’establiment del que és o no és acceptable,
el referent que proporcionen els drets humans. Es tracta, doncs, de seguir
una via de caràcter cultural i social que recolza en la construcció dels valors
morals i culturals i en la seva plasmació en normes.
Amb aquesta proposta pretenem completar allò establert en el nostre
Document sobre la investigació amb embrions, ja que considerem que ha
arribat el moment d’instar els poders públics a autoritzar l’obtenció de
cèl•lules mare embrionàries. Ha transcorregut prou temps i s’ha anat
sedimentant la discussió, de manera que ja és l’hora de fer propostes precises
que permetin actualitzar la legislació d’acord amb l’evolució científica
i amb el sentiment social encaminant-la a promoure els fins de millorar la
salut i d’incentivar la investigació, que la Constitució i les declaracions
internacionals protegeixen.
Una vegada més considerem que la normativa que s’estableixi en aquests
camps ha d’estar imbuïda de la idea de provisionalitat, ja que el ritme de les
descobertes científiques i el de la reflexió i la regulació són necessàriament
diferents. Cal que el consens normatiu s’estableixi a partir de les dades
empíriques i en el marc d’allò establert pels drets reconeguts i que la distància
entre la valoració i l’actuació real de la societat i les normes no sigui tan
gran que converteixi aquestes en col•leccions de bons desigs.
Com tothom sap, al nostre país hi ha no solament normes jurídiques aplicables
directament (lleis 35/1988, de 22 de novembre, de tècniques de
reproducció assistida i 42/1988, de 28 de desembre, de donació i d’utilització
d’embrions i de fetus humans o de les seves cèl•lules, teixits o òrgans, i el
Conveni de drets humans i biomedicina, propugnat pel Consell d’Europa,
l’instrument de ratificació del qual pel nostre país es va publicar al BOE de
20.X.99), sinó també dues sentències importants del Tribunal Constitucional
(STC 212/96 i STC 116/99).
Aquesta regulació pot servir de punt de partida. Però aquest document propugna
que sigui modificada, ja que estima que s’ha d’admetre l’obtenció de
cèl•lules mare embrionàries amb fins terapèutics i d’investigació sempre
que l’aprovi una comissió ad hoc i que es compleixi el requisit, previ en tots
22
els casos però no suficient, de tenir la conformitat dels donants dels gàmetes
o dels embrions.
En aquests casos, els comitès que avaluïn els protocols per a l’obtenció de
cèl•lules mare embrionàries han de ser els que determinin la idoneïtat de la
proposta. Els dits comitès hauran de ser plurals, integrats
multidisciplinàriament, formats per persones idònies per decidir sobre la
coherència de la investigació i la seva proporcionalitat i amb capacitat per
buscar fórmules de consens real, no meres juxtaposicions de posicions
diverses. Convé tenir present que, en regular aquests processos, poden entrar
en joc ordres normatius diversos, amb les seves sancions corresponents:
dintre de les jurídiques, des de les administratives fins a les civils i penals;
però també les deontològiques i les de la bona pràctica professional, que
poden entrar a formar part del continu de mesures de control.
Aquest grup d’opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret tracta de partir en
les seves propostes no de la por sinó de la llibertat, i així establir després les
condicions i els límits del seu exercici si cal. També propugna que és possible
establir acords respecte al que cal fer en determinades circumstàncies, encara
que es difereixi en les raons per a això. Només en la consideració que
des de principis diferents es pot convenir en les mateixes pautes, concretes
i revisables, es pot anar avançant en el tractament i en la resolució dels
problemes bioètics.
23
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Considerant que els problemes que es deriven de la investigació i de la
utilització d’embrions humans només es poden afrontar en el context de la
discussió plural i mitjançant la trobada entre especialistes de diferents disciplines
científiques i socials, de manera que es pugui generar un debat
social informat.
Considerant que la tutela i la protecció de la salut i la promoció de la
investigació científica, en benefici de l’interès general, constitueixen fins
importants de l’activitat estatal.
Considerant que les cèl•lules mare totipotents obtingudes d’embrions tenen
un gran potencial terapèutic que ja ha estat provat i del qual manquen les
cèl•lules mare fetals i adultes.
Considerant que no es troben objeccions raonables a la utilització d’embrions
preexistents o a la creació d’embrions somàtics o gamètics amb la finalitat
d’obtenir línies de cèl•lules mare totipotents.
Considerant que ha arribat el moment en què, des de la serenitat, s’analitzin
racionalment els beneficis, els riscos i les objeccions respecte a les tècniques
d’obtenció de cèl•lules mare embrionàries.
Considerant que sovint es constata l’existència d’una doble moral en certs
països desenvolupats on es prohibeix el clonatge terapèutic i alhora
s’autoritza i, fins i tot, se subvenciona la investigació amb línies cel•lulars
obtingudes d’embrions humans aconseguits mitjançant la importació d’altres
països.
Considerant que cal contribuir al debat social a fi d’elaborar propostes que
orientin la política legislativa de l’Estat.
Conscients que els criteris d’actuació en bioètica han de ser revisats
periòdicament, en funció del desenvolupament de les ciències.
El Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret ha arribat a aquestes
24
CONCLUSIONES
I
És acceptable l’ús de cèl•lules mare obtingudes d’embrions humans amb
fins terapèutics i d’investigació, sempre que es compti amb el consentiment
informat dels donants, en els casos següents:
1. A partir d’embrions sobrants donats per a la investigació
Es tracta d’embrions sobrants els progenitors dels quals han decidit donarlos
per a la investigació mitjançant consentiment informat.
2. A partir d’embrions creats in vitro i no transferibles
Es tracta d’embrions, normals o no, que s’han considerat no transferibles
per diverses raons.
3. A partir d’embrions congelats que han sobrepassat el límit legal de
crioconservació
Es tracta d’embrions creats amb fins reproductius, però que en sobrepassar
el límit legal de criopreservació han deixat de ser considerats viables
jurídicament i es poden utilitzar per a la investigació, a menys que els
progenitors hagin explicitat la seva oposició a aquest destí.
4. A partir d’embrions somàtics
Són embrions produïts per tècniques de transferència nuclear. Es poden
obtenir a partir de cèl•lules somàtiques reprogramades o no. En cas d’utilitzar
cèl•lules reprogramades o cèl•lules mare de persones ja nascudes, aquestes
cèl•lules no serien immunògenes per al receptor, encara que també es podrien
emprar en un context més general. En cas que això sigui tècnicament
possible, s’hauria d’autoritzar l’ús d’oòcits d’altres espècies per mantenir
el desenvolupament de les cèl•lules somàtiques fins a la fase de blastocist.
5. A partir d’embrions gamètics creats amb aquesta finalitat
Es tracta d’embrions creats per a la producció de cèl•lules mare utilitzant
gàmetes humans.
25
II
La creació d’embrions per a l’obtenció de cèl•lules mare es considerarà
recomanable si no és possible utilitzar embrions sobrants donats per a la
investigació o en els altres supòsits considerats abans.
L’obtenció de cèl•lules mare embrionàries es considerarà recomanable
mentre no es demostri que es poden obtenir resultats idèntics en tots els
aspectes amb cèl•lules mare fetals o adultes.
Per això cal potenciar la investigació en aquests camps, tant amb finançament
públic com privat, ja que, altrament, els beneficis quedarien a les mans
d’empreses privades.
La investigació amb embrions serà avaluada, regulada, aprovada i controlada
per l’autoritat competent. L’actuació d’aquesta autoritat suposarà valorar
els projectes d’investigació que impliquin la utilització d’embrions.
26
RELACIÓ DE MEMBRES DEL GRUP D’OPINIÓ
DE L‘OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET”
QUE HAN ELABORAT AQUEST DOCUMENT
Dra. María Casado. Profesora Titular de Filosofia del Derecho. Directora
del Observatori de Bioètica i Dret y del Master de Bioètica y Derecho.
Universitat de Barcelona.
Josep Egozcue. Catedrático de Biologia Celular. Asesor del Consejo de
Europa y de las Comisiones Europeas. Universitat Autònoma de Barcelona.
Pilar Antón. Profesora Titular de Etica y Legislación. Universitat de
barcelona.
Lydia Buisan Espeleta. Hospital de la Cruz Roja de Hospitalet.
Vicepresidenta de la ABD. Profesora de Etica Médica. Universitat de Barcelona.
Mª Jesús Buxó i Rey. Catedrática de Antropología Cultural. Universitat De
Barcelona.
Victoria Camps. Catedrática de Etica. Universidad Autónoma de Barcelona.
Mirentxu Corcoy. Catedrática de Derecho Penal. Universitat de Barcelona.
Roser Gonzalez Duarte. Catedrática de Genética. Universitat de Barcelona.
Mark Grossmann. Centro Médico Teknon. Barcelona.
Juan Carlos Ispizua. Professor, Gene Expression Laboratory, Salk Institute,
La Jolla, USA.
Josep Mª Calafell. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
Rosina Malagrida. Química. Responsable de comunicación científica. Parc
Científic de Barcelona.
Fernando Marina. Institut Cefer. Barcelona.
27
Encarna Roca. Catedrática de Derecho Civil. Universitat de Barcelona.
Albert Royes. Profesor de Etica Médica, Facultad de Medicina. Universitat
de Barcelona.
Ana Rubio. Profesora Titular de Filosofia del Derecho. Universidad de
Granada.
Javier Sábada. Catedrático de Etica. Universidad Autónoma de Madrid.
Ana Sánchez Urrutia. Profesora Titular de Drecho Constitucional.
Universitat de Barcelona.
Josep Santaló. Profesor Titular de Biología de la Reproducción, Departament
de Biologia Cel•lular. Universitat Autònoma de Barcelona.
Carlos Simón. Director de Investigación del Instituto Valenciano de Infertilidad.
Valencia.
Ramón Valls. Catedrático de Historia de la Filosofia y Síndic de Greuges.
Universitat de Barcelona.
Anna Veiga. Directora del Servei de Biologia, Departament de Ginecologia,
Institut Universitari Dexeus. Barcelona.
José Luis Velázquez. Profesor Titular de Etica. Universidad Autónoma de
Madrid.
Francesca Vidal. Profesora Titular de Biología de la Reproducción.
Departament de Biologia Cel•lular. Universitat Autònoma de Barcelona.
Carmina Virgili. Catedrática de Geología. Universitat de Barcelona.
Si vol aferir-se a aquest Document,
pot enviar un e-mail a:
obd@pcb.ub.es

DECLARATION
ON EMBRYONIC
STEM CELLS
Prepared by the Opinion Group of
Bioethics and Law Observatory
Barcelona, December 2001
OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET
C/ Baldiri Reixac, 4-6
Torre D, 4t
08028 - Barcelona
Tel./Fax: 93 403 45 46
e-mail: obd@pcb.ub.es
http://www.ub.es/fildt/bioetica.htm
http://www.bioeticayderecho.ub.es
http://www.bioeticayderecho.com

31
INTRODUCTION
The Opinion Group of the Observatori de Bioética i Dret, based at the Parc
Científic de Barcelona, was formed to study the ethical, social and legal
implications of new biotechnology techniques from a scientific and
multidisciplinary point of view, and to make specific proposals for legislative
action.
The Observatori de Bioética i Dret itself was created with a view to participating
in the university-society dialogue and making its voice heard in the
wider society; more specifically its aim was to make submissions to the
public, administrative and political bodies which regulate and control research
and the application of new technologies. To achieve these aims it is
also necessary to maintain a fluid relationship with the media, so as to
improve the quality of information available.
Previously, the Group has published declarations reflecting the consensus
reached on issues of debate, after a preliminary period of research and
investigation. In this particular case, the group has studied the issue of
embryonic stem cells. This is at present an area of great scientific importance
but also one which arouses sharply conflicting opinions, often of a
highly ideological nature. It is also an issue which demands informed social
debate if we are to achieve the consensus needed for enactment of
appropriate legislation.
As tends to occur with issues in Bioethics, there is a great need for
multidisciplinary dialogue encompassing ethical, philosophical, anthropological,
legal, social and health aspects of the issue. In addition, the debate
needs to be solidly based on technical and scientific input from the disciplines
whose advances underlie the issue at hand.
Therefore, the group has been coordinated by a medical specialist in human
reproduction, Dr. Josep Egozcue, and by a jurist, Dr. María Casado, and
has received submissions from specialists in cell biology, embriology, medicine,
philosophy, anthropology and law, as acknowledged in the annex.

33
PREAMBLE
What was once a mere suspicion has now become reality: the embryonic
stage is not only a step in the process of reproduction, but can also be a
source of life for the already living, given that the totipotent embryonic
cells of the inner cell mass of the blastocyst may be used for the regeneration
of tissues. This highlights the importance of use, research and experimentation
with embryos but also raises serious moral and legal problems.
If the cellular life contained in the embryo can benefit human health, then
both Ethics (which seeks human happiness, except when moral issues are
burdened by components which do not belong to the realm of humans) and
Law (which seeks to regulate for the real problems facing society) must
concern themselves with this issue, and propose behavioural guidelines
which are acceptable to the majority, and yet respectful of minorities through
scrupulous observance of their Human Rights.
At present, research into the use of embryonic stem cells for the generation
of different types of tissue or even simple organs constitutes the firmest
promise for the medicine of the future. These totipotent undifferentiated
cells can, under the appropriate conditions, develop into any type of tissue,
and this would seem to suggest that in a not too distant future, one could for
example obtain neurons for the treatment of such neurodegenerative diseases
as Alzheimer’s or Parkinson’s, and pancreatic islets for the treatment
of diabetes, and repair heart tissues necrotised due to myocardial infarction.
Furthermore, transformed stem cells tend to tolerate the incorporation of
foreign genes, which makes them a perfect vehicle for palliative gene therapy.
For the production of embryonic stem cells, it is necessary to obtain embryos
through in vitro fertilisation of an oocyte by a spermatozoon (gametic
embryos), culture the embryo to the blastocyst stage (day five postfertilisation),
and then separate and culture the stem cells contained in the
inner cell mass.
There is also a possibility that stem cells may be obtained from foetal or
adult tissues. Although research is continuing in this area, foetal and adult
cells have a lower differentiation capacity than embryonic cells, and this
poses a problem for their conversion into other types of tissue.
34
In both cases, the stem cells, once differentiated, are foreign to the individual
and thus give rise to the same problems as any other allotransplant.
In order to overcome this problem, two lines of research are being pursued
which aim to use cells from the individual patient him or herself, thus enabling
autotransplantation.
The first of these involves the performance of a two-cell biopsy of each
embryo which is going to be transferred. In this way, each individual could
have his or her own line of stem cells. The second area of research, which is
still at a very early stage, consists of the use of nuclear transplantation techniques
for introduction of a somatic cell nucleus into an oocyte from which
the genetic material has been removed. Until here, the process used is identical
to that used in cloning. However, in this case, the embryo is only allowed
to develop to the blastocyst stage, and then the stem cells are obtained
from its inner cell mass.
To date, no human somatic cell introduced in an oocyte has been successfully
grown to the blastocyst stage. However, the possibility merits research,
since somatic embryos could be used to obtain embryonic stem cells.
The techniques described above would obtain stem cells from the concerned
individual him or herself, so that the future transplant patient could be his
or her own donor. Due to the scarcity of human oocytes, we accept that
research could take place to determine whether oocytes from other species
might serve to maintain development of a human somatic cells until the
blastocyst stage, for non-reproductive purposes.
The use of gametic or somatic embryos to obtain lines of stem cells has also
given rise to heated debate. At present, the use of these techniques is not
prohibited in many countries, such as the USA (with non-federal funds)
Sweden or Israel. These countries provide stem cells to researchers in other
countries where therapeutic cloning is not permitted, and this situation has
already led to the first cases of scientific migration to countries where research
on stem cells is allowed.
This document, like its predecessors, aims to provide information and different
points of view, both for the purpose of participating in the public
debate and to offer guidelines to the government and legislator for possible
future modification of the existing law in Spain. We also seek to reach consensus
on specific issues so as to reassure society while, at the same time,
allowing science and industry to advance. We argue that we must seek prac35
tical guidelines for action, guidelines that are acceptable and based on scientifically
demonstrated fact, and we must determine what is and what is
not acceptable by reference to Human Rights. We must undertake educational
and social action, based on the construction of moral and cultural
values, and then transfer this to legislation.
This declaration aims to complete the provisions of our previous “Declaration
on Embryo Research”. We believe the time has come to urge the public
powers to authorise scientists to obtain embryonic stem cells. Sufficient
time has passed and the discussion has led to consolidation of basic principles
allowing us to make specific proposals for amendment of our legislation.
These amendments must be in keeping with scientific development
and the views of society with regard to what is acceptable, and the fundamental
aim is to improve health and foster research, as set out in the Constitution
and in various international declarations.
Once again, we believe that the rules established in these fields must be
advanced in a spirit of provisionality, since the pace of scientific discovery
and that of corresponding legislation are by nature different. Legislating
consensus must be established on the basis of empirical data and in accordance
with recognised rights, and the distance separating the real values and
behaviour of society and its laws must not be so great as to convert the latter
in nothing more than a collection of good intentions.
In Spain we already have directly applicable legislation: Laws 35/1988, of
22 November, on assisted human reproduction techniques, and 42/1988, of
28 December, on donation and use of embryos and foetuses, or their cells,
tissues or organs, and the Council of Europe’s Convention on Human Rights
and Biomedicine, ratified by Spain in BOE 20.10.99), and also two important
Constitutional Court rulings (STC 212/96 and STC 116/99).
This legislation is undoubtedly a sound starting point. However, we propose
that it be amended to allow scientists to obtain embryonic stem cells
for therapeutic and research purposes, subject to approval by an ad hoc
committee and consent of the gamete or embryo donors.
It must be the expert committees that decide on the validity of the proposed
research. These committees must be plural and multi-disciplinary in nature,
and their members must be optimally qualified to judge the proposed research
and its proportionality. They must also have the capacity to achieve
real consensus as opposed to a mere juxtaposition of opposing viewpoints.
It must be borne in mind that various types of regulation have a bearing on
36
these issues, each with its corresponding penalties: in the strictly legislative
area, there is administrative, private and criminal law; however, there are
also deontological regulations and rules of good professional practice, and
these too can form part of a ongoing control mechanism.
In its proposals, the Opinion Group of the Observatori de Bioética i Dret
sets out from the basis of freedom as opposed to fear. We also aim to establish
the conditions, and limitations, if necessary, for application of our proposals.
We hold that it is possible to reach consensus on what should be
done in given circumstances, although the reasons underlying this agreement
may be different. Only if we accept that agreement on a set of actions
is possible despite the existence of divergent principles, can we advance in
dealing with and solving the problems now emerging in Bioethics.
37
REASONS FOR THE DECLARATION
Given that the problems deriving from research into and use of human embryos
can only be faced in a context of plural discussion and by means of a
coming together of specialists in different scientific and social scientific
disciplines, thus enabling informed social debate;
Given that the safeguarding and protection of human health and the promotion
of scientific research for the general benefit of society, are all central to
the state’s activity;
Given that the totipotent stem cells obtained from embryos have been shown
to have great therapeutic potential beyond that of foetal and adult stem cells;
Given that there are no reasonable objections to the use of pre-existing
embryos or the creation of somatic or gametic embryos with the aim of
obtaining stem cells lines;
Given that the time has now come for a level-headed, rational analysis of
the benefits, risks and problems associated with the process of obtaining
embryonic stem cells;
Given that there frequently exists a certain moral hypocrisy in a number of
developed countries which prohibit scientists from obtaining stem cells while
simultaneously authorising or even facilitating, research with cell lines obtained
from human embryos in other countries;
Given that it is necessary to make a contribution to this debate with a view
to providing guidance to the state’s legislators;
And in the awareness that the criteria for action in Bioethics must be subject
to regular readjustment, in keeping with scientific advances,
The Opinion Group of the Observatori de Bioética i Dret has reached the
following
38
CONCLUSIONS
I
The use of stem cells for therapeutic and research purposes obtained from
human embryos is acceptable being provided of the informed consent of
the donors in the following cases:
1. Stem cells obtained from spare embryos donated for the purpose of
scientific research.
These are surplus embryos donated by their parents for research purposes
through an informed consent protocol.
2. Stem cells obtained from non-transferable in vitro embryos.
These are embryos, normal or otherwise, which for various reasons are considered
to be non-transferable.
3. Stem cells obtained from frozen embryos which have exceeded the legally
permitted cryopreservation period.
These are embryos created for reproductive purposes which, having exceeded
the legally permitted time limit, are no longer considered legally
viable and can now be used for research purposes, unless the progenitors
have explicitly objected to such use.
4. Stem cells obtained from somatic embryos.
These are embryos produced by means of nuclear transplantation techniques.
They may or may not be obtained from reprogrammed somatic cells. In
cases in which reprogrammed somatic cells or stem cells of humans who
have been born are used, these cells would not be immunogenic for the
receptor, although they could also be used in a more general context. If
technically possible, the use of oocytes of other species to maintain development
of the somatic cells until the blastocyst stage must be authorised.
5. Stem cells obtained from gametic embryos created to this end.
These are embryos created for the production of stem cells using human
gametes.
39
II
The creation of gametic embryos for the purpose of obtaining stem cells is
recommendable if it is not possible to use spare embryos donated for research
purposes or other embryos as outlined above.
Obtaining embryonic stem cells is recommendable in the absence of proof
that identical results can be obtained in all respects by using foetal or adult
stem cells.
It is necessary to strengthen research in these fields both through public and
private funding, since otherwise profits will remain in the hands of private
enterprise.
Embryo research will be evaluated, regulated, approved and controlled by
the competent authority. This work will include evaluation of all research
projects involving the use of embryos.
40
MEMBERS OF THE BIOETHICS AND LAW
OBSERVATORY OPINION GROUP WHO HAVE DRAWN
UP THIS DOCUMENT.
Dra. María Casado. Profesora Titular de Filosofia del Derecho. Directora
del Observatori de Bioètica i Dret y del Master de Bioética y Derecho.
Universitat de Barcelona.
Josep Egozcue. Catedrático de Biologia Celular. Asesor del Consejo de
Europa y de las Comisiones Europeas. Universitat Autònoma de Barcelona.
Pilar Antón. Profesora Titular de Etica y Legislación. Universitat de
barcelona.
Lydia Buisan Espeleta. Hospital de la Cruz Roja de Hospitalet.
Vicepresidenta de la ABD. Profesora de Etica Médica. Universitat de Barcelona.
Mª Jesús Buxó i Rey. Catedrática de Antropología Cultural. Universitat De
Barcelona.
Mirentxu Corcoy. Catedrática de Derecho Penal. Universitat de Barcelona.
Roser Gonzalez Duarte. Catedrática de Genética. Universitat de Barcelona.
Mark Grossmann. Centro Médico Teknon. Barcelona.
Juan Carlos Ispizua. Professor, Gene Expression Laboratory, Salk Institute,
La Jolla, USA.
Josep Mª Calafell. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
Rosina Malagrida. Química. Responsable de comunicación científica. Parc
Científic de Barcelona.
Fernando Marina. Institut Cefer. Barcelona.
Mª Jesús Montoro. Catedrática de Derecho Administrativo. Universitat de
Barcelona.
41
Encarna Roca. Catedrática de Derecho Civil. Universitat de Barcelona.
Albert Royes. Profesor de Etica Médica, Facultad de Medicina. Universitat
de Barcelona.
Ana Rubio. Profesora Titular de Filosofia del Derecho. Universidad de
Granada.
Javier Sábada. Catedrático de Etica. Universidad Autónoma de Madrid.
Ana Sánchez Urrutia. Profesora Titular de Derecho Constitucional.
Universitat de Barcelona.
Josep Santaló. Profesor Titular de Biología de la Reproducción, Departament
de Biologia Cel•lular. Universitat Autònoma de Barcelona.
Carlos Simón. Director de Investigación del Instituto Valenciano de Infertilidad.
Valencia.
Ramón Valls. Catedrático de Historia de la Filosofia y Síndic de Greuges.
Universitat de Barcelona.
Anna Veiga. Directora del Servei de Biologia, Departament de Ginecologia,
Institut Universitari Dexeus. Barcelona.
José Luis Velázquez. Profesor Titular de Etica. Universidad Autónoma de
Madrid.
Francesca Vidal. Profesora Titular de Biología de la Reproducción.
Departament de Biologia Cel•lular. Universitat Autònoma de Barcelona.
Carmina Virgili. Catedrática de Geología. Universitat de Barcelona.
If somebody wants to support this Document,
please send an e-mail to:
obd@pcb.ub.es

No hay comentarios:

Publicar un comentario